9 de novembre de 1999:

Ignasi Blanch, professor de dibuix a l’escola  i resident a Berlín quan va caure el mur, ens presenta la seva participació, com a únic representant de l’estat espanyol, en el projecte internacional East-Side-Gallery,sobre el mur de Berlín.

          Berlín, en aquells moments, era una ciutat amb unes característiques peculiars entre d’altres per la seva situació política i social. Estava dividida en dues meitats des del 13 d’agost del 1961, dia en què es va començar a aixecar el cèlebre mur. Aquest era un símbol característic de la ciutat i resseguia la frontera que separava la ciutat en dues parts politicament diferenciades. El mur convertia part de la ciutat en una illa germànico-federal al bell mig de l’ex - República Democràtica d’Alemanya. 

            A Berlín es venien succeint un seguit d’immigracions: exiliats sudamericans, refugiats polonesos, turcs, joves de diversos indrets,etc. Aquest moviment s’accentuà en la dècada dels 70 amb un intent de conèixer la ciutat d’Alemanya que oferia més libertat. En els anys 80 el govern occidental mantenia un ambient continuu de novetat quant a cultura general i Berlín seguia oferint, més a més, una atmosfera diferent amb tot el moviment alternatiu dels joves okupes i creatius del barri de Kreuzerg. 
 

          East-Side-Gallery, fou una idea de l’associació privada WUWA i de la galerista Christine MacLean. La idea era guardar 1’3 km de l’antic mur i cedir-lo a artistes de tot el món, a fi que expresessin el seu sentiment envers aquest envà de formigó que durant 28 anys va dividir famílies, amics i en definitiva, una ciutat sencera. 

          El tros de mur escollit per al projecte fou el comprés entre el Oberbaumbrücke i l’Estació central del Berlín de l’Est, a la vora del riu Spree. 

          Per a formar part del projecte calia presentar un disseny i una mostra el treball artístic particular. Finalment van prendre part en el projecte un total de 100 artistes de tot el món. Vaig ser escollit com a únic representant de l’Estat Espanyol. East-Side-Gallery es va inagurar oficialment el 28 de setembre de 1990. 

          Per a pintar el meu fragment de mur vaig triar una imatge vinculada amb una col.lecció de litografies, que jo estava realitzant aleshores a Berlín. Juntament amb el lema “Parlo d’amor” apareixen tres rostres amb diversos estats d’ànim. En tons ocres, grisos i negres vaig intentar expressar el meu sentiment particular i l’experiència viscuda duran un periode molt llarg i profitós, a la ciutat de Berlín. 

           L’any 1996 algunes de les pintures murals foren restaurades, entre elles la meva pintura “Parlo d’amor” tal com mostra, el curt-metratge “Künstlerinitiative East-Side-Gallery”, dirigit per Betul Tolke al setembre del 1996. 

           Els dies 28 i 29 d’agost del 1999 , tot commemorant el 10è aniversari de la caiguda del mur, East-Side-Gallery va oferir un acte públic on ens vàrem  retrobar els artistes de diferents països,  participants en el projecte original, com Kani Alavi d’Iran, Thierry Noir de França, Gabriel Heimler d’Hungria, Cesar Olhagaray de Chile, Günther Schaefer de Bayern, etc. A la vegada, vàrem inagurar una exposició col.lectiva. A més hi van haver concerts, espectacles i un cicle de conferències a càrrec de personalitats estretament vinculades històricament amb el mur de Berlín, com ara l’ex-soldat de la DDR Hagen Koch, qui tot just acaba de publicar un llibre sobre la història del mur. 

            En definitiva, es va tractar  d’un acte públic que s’integrà en les celebracions de la ciutat de Berlín per l’estrena del nou parlament alemany i la recuperació de la seva condició de capital política. 

            Les pintures sobre el mur de Berlín resten, encara, a la Mühlenstrasse i possiblement es deterioraran amb el temps. Actualment tenen la protecció obtinguda al ser declarat el projecte East-Side-Gallery, monument protegit. També el govern haurà de prendre part i decidir si val la pena conservar la memòria d’aquesta pared de dolor  i sofriment. 

             El proper 9 de novembre es celebra el 10è aniversari, amb noves  celebracions, exposicions dels artistes representants a East-Side-Gallery i més actes commemoratius. Desde Barcelona, tornaré a participar en alguns d’aquests actes, exposicions sobretot. 

             Personalment resta per sempre l’experiència viscuda a aquesta ciutat i de moment, també el projecte East-Side-Gallery i la meva pintura sobre el mur. 

             Resta, però, el Berlín de dintre, el dels qui hi hem viscut i el portem al cor.